{"id":6719,"date":"2024-05-29T10:24:24","date_gmt":"2024-05-29T10:24:24","guid":{"rendered":"https:\/\/moskito.es\/?p=6719"},"modified":"2024-06-04T08:20:39","modified_gmt":"2024-06-04T08:20:39","slug":"historia-del-parquet-primera-part","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/","title":{"rendered":"La hist\u00f2ria completa del parquet de fusta"},"content":{"rendered":"

L’\u00e9sser hum\u00e0 ha sobreviscut al llarg de la hist\u00f2ria gr\u00e0cies a la seva capacitat d’adaptaci\u00f3<\/strong>, i prova d’aix\u00f2 \u00e9s la gradual i sorprenent transformaci\u00f3 d’eines i materials, com la fusta, que han acompanyat aquesta evoluci\u00f3.<\/p>\n

Ja en les cultures prehist\u00f2riques i fins a l’aparici\u00f3 de l’escriptura (3300 anys a. C.) trobem les primeres eines d’explotaci\u00f3 del medi<\/strong>: trepants de fil, aixes (precursores dels enformadors), raspalls de fuster\u2026 que anuncien el naixement de la fusteria.<\/p>\n

<\/p>\n

\"Aixes<\/p>\n

En el Paleol\u00edtic superior ja es coneixien eines com el trepant amb fil i l’aixa.<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00c9s molt possible que els homes del Paleol\u00edtic superior constru\u00efssin les seves cases en altura per a resguardar-se de la humitat i els depredadors<\/strong>. De fet, en 1974, un missioner holand\u00e8s va descobrir en Nova Guinea una tribu totalment a\u00efllada del m\u00f3n, els\u00a0karowai\u00a0(encara avui viuen com en l’Edat de Pedra), que elevaven les seves cases per a a\u00efllar-se de ve\u00efns i mals esperits.<\/p>\n

\"Casa<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Hauran estat els karowai els primers a gaudir els s\u00f2ls de fusta?
\n<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00c9s impossible datar el primer s\u00f2l de fusta. Segurament l’art de col\u00b7locar les taules ben assemblades en el s\u00f2l es va desenvolupar al m\u00e0xim amb la construcci\u00f3 dels vaixells<\/strong> egipcis, vikings, fenicis, grecs, etc.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Per descomptat, les primeres evid\u00e8ncies arqueol\u00f2giques en aquest sentit es remunten m\u00e9s de 50000 anys, casualment a Nova Guinea, on habiten els nostres amics els karowai.<\/p>\n

Tamb\u00e9\u00a0en l’Antic Egipte es coneixien les t\u00e8cniques per a assemblar fustes planes i formar un casc<\/strong>, calafatejant l’embarcaci\u00f3 amb espigues de fusta i brea.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div>
\"Barco<\/div><\/div><\/div>
\"Vaixell<\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/i><\/div>
<\/i><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div>

El primer parquet datat de la hist\u00f2ria<\/strong><\/h2>\n<\/div><\/div><\/div>

Gr\u00e0cies a l’art fuster naval del poble fenici, trobem el primer parquet datat de la hist\u00f2ria a la Sala\u00a0Hekal\u00a0del Temple del rei Salom\u00f3<\/strong> (any 952 a. C).<\/p>\n

En realitat, la construcci\u00f3 del Temple de Jerusalem estava projectada feia temps pel rei David. No obstant aix\u00f2, no va ser fins al regnat del rei Salom\u00f3 quan es va dur a terme l’edificaci\u00f3.<\/p>\n

Va ser a petici\u00f3 del rei Salom\u00f3 que els fenicis van treballar en el projecte<\/strong> i, per tant, aquesta construcci\u00f3 va estar marcada pel seu art. Compte la B\u00edblia que Salom\u00f3n va rec\u00f3rrer al rei\u00a0Hiram, de Tir, perqu\u00e8 fos l’arquitecte i guia de l’obra, i tamb\u00e9 va sol\u00b7licitar l’ajuda dels seus s\u00fabdits ja que, segons ell, ning\u00fa a Israel sabia talar els arbres com ells.<\/p>\n

Alguns sostenen que es va emprar fusta de cedre, uns altres parlen de taulons de xiprer adornats amb or pur; en qualsevol cas, aquest temple es convertiria en el m\u00e9s fam\u00f3s de la hist\u00f2ria d’Israel <\/strong>i el seu s\u00f2l en el parquet m\u00e9s antic de fusta.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

Primers s\u00f2ls de fusta a la Xina, el Jap\u00f3 i Vietnam<\/strong><\/h2>\n<\/div><\/div><\/div>

Seguint la nostra cerca del parquet antic, l’art dels primers per\u00edodes din\u00e0stics a la Xina [dinasties\u00a0Shang,\u00a0Zhou,\u00a0Qin\u00a0i Han (c. 1766 a. C-220 d. C.)] va influir notablement en l’arquitectura del seu entorn.<\/p>\n

De fet, l’arquitectura xinesa \u00e9s tan antiga com la civilitzaci\u00f3 mateixa<\/strong> i s’est\u00e9n des del Turquestan xin\u00e8s fins al Jap\u00f3 i de la\u00a0Manchuria\u00a0a la meitat septentrional de la la Indoxina francesa.<\/p>\n

La seva efici\u00e8ncia, bellesa i practicitat han fet que l’estil es perpetu\u00ef i hagi sobreviscut durant m\u00e9s de 4000 anys a m\u00faltiples invasions, sense perdre actualitat.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Minka<\/span><\/div>

T\u00edpica Minka de camp japonesa amb els seus bells s\u00f2ls de fusta.<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

S\u00f2ls de fusta en l’Edat mitjana<\/strong><\/h2>\n

En els seus inicis, l’\u00fas de la fusta com a paviment responia a una necessitat d’a\u00efllament contra la humitat i el fred<\/strong>. Es tractava d’un \u00fas purament estructural i no decoratiu. En aquest sentit, s’empraven entaulats de fusta, clavats o nom\u00e9s secundats, amb diferents llargs, amples (entorn de 30 cm) i gruixos (4 cm).<\/p>\n

A Rouen, capital de Normandia, al nord-oest de Fran\u00e7a, s’han trobat empostissats de fusta del segle II i tamb\u00e9 nombroses instal\u00b7lacions en fusta de roure, noguera o pollancre anteriors al segle XIV, que han arribat \u00e9s un acceptable estat de conservaci\u00f3.<\/p>\n

De l’Edat mitjana, podem destacar els s\u00f2ls de fusta d’alguns castells reals<\/strong>, fins i tot el de la Cambra dels Comuns de Londres, lamentablement destru\u00eft per les bombes alemanyes durant la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

A nivell constructiu, els propis sostres de fusta servien d’estructura per als pisos superiors. Per a esmenar el fet que entre taula i taula es veiessin els pisos inferiors, es col\u00b7locaven llistons entre les fustes. Aquest va poder ser el comen\u00e7ament dels detalls i filigranes que compondran els cassetonats<\/strong>.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Sostre<\/span><\/div>

Sostre de fusta.<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Fusters<\/span><\/div>

Fusters del segle XVI.<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Amb el temps, segurament per a simplificar el treball, millorar els acabats i aconseguir a\u00efllament, es comencen a mecanitzar els cants<\/strong>, i d’aqu\u00ed a l’encadellat que tots coneixem.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, del concepte de fixar les taules (encadellades o no) a les travesses, neix la paraula entarimat. D’aquesta manera, passem de taulons llisos a tarimes simples, encara utilitzades en l’actualitat.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Perfil<\/span><\/div>

Mecanitzat antic<\/em><\/strong>.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Perfil<\/span><\/div>

Encadellat cl\u00e0ssic.<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Entarimat<\/span><\/div>

Taules fixades a les travesses.<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

Quant als mosaics i filigranes emprats en palaus i edificacions senyorials, tinguem en compte que no es tractava (nom\u00e9s) d’ostentaci\u00f3, sin\u00f3 que els grans formats de fusta eren molt inestables<\/strong>, i m\u00e9s si no anaven encolats.<\/p>\n

Per aquesta ra\u00f3, els mosaics de grans salons anaven encolats amb brea i s’empraven formats petits<\/strong>, entrecreuats entre si, per a contrarestar la for\u00e7a mec\u00e0nica de la fibra i aconseguir un conjunt estable i bell en \u00e0mplies superf\u00edcies.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div>
\"S\u00f2l<\/span><\/div><\/div><\/div>
<\/div><\/div>

En el cl\u00e0ssic format Versailles, podem observar els canvis de sentit de la veta, que donen peu a preciosos efectes \u00f2ptics. Aquest sistema d’alternan\u00e7a s’emprava per a estabilitzar el parquet i aconseguir un aspecte \u00f2ptim malgrat els canvis de temperatura<\/strong>, evitant grans juntes indesitjables, bombaments i deformacions en general.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

S\u00f2ls de fusta durant el Renaixement: luxe i refinament<\/strong><\/h2>\n<\/div><\/div><\/div>

Durant el Renaixement franc\u00e8s, cansats de l’alt cost i la fredor dels s\u00f2ls de granit i marbre en els palaus, es van comen\u00e7ar a reempla\u00e7ar per s\u00f2ls de fusta provinents de pa\u00efsos n\u00f2rdics i centreeuropeus.<\/p>\n

El bon comportament t\u00e8rmic i ac\u00fastic de la fusta es veia refor\u00e7at per les altes qualitats decoratives<\/strong> d’esp\u00e8cies pr\u00f2ximes com el roure o l’hi hagi centreeuropeus, con\u00edferes i bedoll procedents del nord, i castanyer, alzina i freixe dels pa\u00efsos mediterranis. M\u00e9s tard, es van incorporar fustes d’arbres fruiters com el cirerer o la perera, per a posteriorment introduir les fustes tropicals provinents d’altres continents.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Aquests primers parquets presentaven dissenys de gran complexitat art\u00edstica<\/strong> inspirats en llosetes que imitaven el marbre itali\u00e0, amb l\u00e0mines posades en diagonal o formes paral\u00b7leles als murs, aut\u00e8ntiques obres d’art que han perdurat fins als nostres dies a Chantilly, Aremberg o, el m\u00e9s fam\u00f3s, Versailles.<\/p>\n

Ser\u00e0 durant el regnat de Llu\u00eds XIV, tamb\u00e9 conegut com el rei Sol, quan es construeixi el Castell Vaux le Vicomte, revestit de roure.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Paviment<\/span><\/div>

Interior Palau Sch\u00f6nbrunn.<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Panell<\/span><\/div>

Sala dels miralls del Palau de Versailles<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

En incorporar-se la marqueteria durant els segles XVII i XVIII, el parquet va arribar al seu m\u00e0xim refinament i complexitat. A la varietat d’esp\u00e8cies de fusta utilitzades, es van incorporar altres materials com el nacre, l’ivori, el cuir i els metalls preciosos<\/strong>.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div>

CURIOSITATS MOSKITO | Quin \u00e9s l’origen de la paraula parquet?<\/strong>: prov\u00e9 del terme \u00abparc\u00bb, ent\u00e8s en el sentit de barrera o tancament. Eren espais elevats, reservats per a l’alta jerarquia a manera de distinci\u00f3, que estaven fabricats amb taules de roure encadellades i afermades sobre taulons. La paraula \u00abparquet\u00bb, d’origen franc\u00e8s, es va comen\u00e7ar a utilitzar en el segle XVII com a sin\u00f2nim de paviment de fusta, tal com es coneix avui.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/div><\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div>

El parquet s’est\u00e9n per Europa<\/strong><\/h2>\n

En el cas d’Espanya, podem trobar fant\u00e0stics s\u00f2ls de parquet, per exemple, en el Palau Real de Madrid o en el Palau d’El Escorial.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div>
\"S\u00f2l<\/span><\/div>

S\u00f2l de parquet en el Palau Real de Madrid<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div>

A la fi del segle XVIII, el parquet ja era considerat una aut\u00e8ntica moda<\/strong>, la qual cosa va propiciar que el sol\u00b7licit\u00e9s no sols la classe alta, sin\u00f3 tamb\u00e9 gent amb un cert estatus. Aix\u00f2 va conduir a la simplificaci\u00f3 del seu sistema de muntatge i a la seva popularitzaci\u00f3 entre la classe mitjana.<\/p>\n

Els instal\u00b7ladors de l’\u00e8poca, anomenats entarimadors, treballaven pocs models per a encaixar en les necessitats m\u00e9s ajustades de la classe mitjana, per la qual cosa la marqueteria aniria desapareixent. Aix\u00ed, s’introdueixen en el mercat uns dissenys m\u00e9s senzills, menys laboriosos<\/strong>, que han arribat fins als nostres dies, com el parquet en \u00abpunta Hongria\u00bb, en \u00abespina de peix\u00bb (popularment conegut com a espiga), o el parquet a l’anglesa amb junta lliure o regular.<\/p>\n

Durant el segle XIX es va continuar simplificant la instal\u00b7laci\u00f3 i els s\u00f2ls de fusta van arribar tamb\u00e9 a les cases de la burgesia, anticipant un segle XX en el qual el parquet ser\u00e0 un producte popular<\/u><\/strong><\/a>\u00a0a l’abast de tots.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div>
\"Moskito<\/span><\/div>

Parquet instal\u00b7lat en punta Hongria.<\/em><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’\u00e9sser hum\u00e0 ha sobreviscut al llarg de la hist\u00f2ria gr\u00e0cies a la seva capacitat d’adaptaci\u00f3, i prova d’aix\u00f2 \u00e9s la gradual i sorprenent transformaci\u00f3 d’eines i materials, com la fusta, que han acompanyat aquesta evoluci\u00f3. Ja en les cultures prehist\u00f2riques i fins a l’aparici\u00f3 de l’escriptura (3300 anys a. C.) trobem les primeres eines d’explotaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6859,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-6719","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"yoast_head":"\nHist\u00f2ria del parquet | Primera part | Moskito Barcelona<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Sabies que els primers s\u00f2ls de fusta es remunten a les albors de la civilitzaci\u00f3? Descobreix quin ha estat l'origen i evoluci\u00f3 dels tan populars parquets.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Hist\u00f2ria del parquet | Primera part | Moskito Barcelona\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Sabies que els primers s\u00f2ls de fusta es remunten a les albors de la civilitzaci\u00f3? Descobreix quin ha estat l'origen i evoluci\u00f3 dels tan populars parquets.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Moskito Parquets\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-05-29T10:24:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-06-04T08:20:39+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/moskito.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/trepant-fil.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1088\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"726\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Xavi Font\" \/>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Hist\u00f2ria del parquet | Primera part | Moskito Barcelona","description":"Sabies que els primers s\u00f2ls de fusta es remunten a les albors de la civilitzaci\u00f3? Descobreix quin ha estat l'origen i evoluci\u00f3 dels tan populars parquets.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Hist\u00f2ria del parquet | Primera part | Moskito Barcelona","og_description":"Sabies que els primers s\u00f2ls de fusta es remunten a les albors de la civilitzaci\u00f3? Descobreix quin ha estat l'origen i evoluci\u00f3 dels tan populars parquets.","og_url":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/","og_site_name":"Moskito Parquets","article_published_time":"2024-05-29T10:24:24+00:00","article_modified_time":"2024-06-04T08:20:39+00:00","og_image":[{"width":1088,"height":726,"url":"https:\/\/moskito.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/trepant-fil.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Xavi Font","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/"},"author":{"name":"Xavi Font","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#\/schema\/person\/8e9130882b0c880c20c0bba26ea357d7"},"headline":"La hist\u00f2ria completa del parquet de fusta","datePublished":"2024-05-29T10:24:24+00:00","dateModified":"2024-06-04T08:20:39+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/"},"wordCount":26962,"publisher":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/moskito.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/trepant-fil.jpg","inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/","url":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/","name":"Hist\u00f2ria del parquet | Primera part | Moskito Barcelona","isPartOf":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/moskito.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/trepant-fil.jpg","datePublished":"2024-05-29T10:24:24+00:00","dateModified":"2024-06-04T08:20:39+00:00","description":"Sabies que els primers s\u00f2ls de fusta es remunten a les albors de la civilitzaci\u00f3? Descobreix quin ha estat l'origen i evoluci\u00f3 dels tan populars parquets.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/#primaryimage","url":"https:\/\/moskito.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/trepant-fil.jpg","contentUrl":"https:\/\/moskito.es\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/trepant-fil.jpg","width":1088,"height":726,"caption":"Trepant de fil de fusteria."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/historia-del-parquet-primera-part\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/moskito.es\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La hist\u00f2ria completa del parquet de fusta"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#website","url":"https:\/\/moskito.es\/ca\/","name":"Parquets Moskito","description":"Los mejores parquets de Barcelona","publisher":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/moskito.es\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#organization","name":"Mokito","url":"https:\/\/moskito.es\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/moskito.es\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/logotipo.png","contentUrl":"https:\/\/moskito.es\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/logotipo.png","width":151,"height":58,"caption":"Mokito"},"image":{"@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/moskito.es\/ca\/#\/schema\/person\/8e9130882b0c880c20c0bba26ea357d7","name":"Xavi Font","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4674fac1a7eac08347b1d703376900567caced8dd704c2987c78dc37f20890ee?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4674fac1a7eac08347b1d703376900567caced8dd704c2987c78dc37f20890ee?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/4674fac1a7eac08347b1d703376900567caced8dd704c2987c78dc37f20890ee?s=96&d=mm&r=g","caption":"Xavi Font"},"description":"Artesano del parquet. M\u00e1s de 15 a\u00f1os de experiencia en el mundo del parquet. Miembro de la Asociaci\u00f3n Catalana de Industriales del Parquet (ACIP) y de la Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Pavimentos de Madera (FEPM).","sameAs":["https:\/\/moskito.es\/xavi-font\/"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6719"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6859"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6719"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6719"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/moskito.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}